Al solar del costat del Circo Modelo Español es va obrir el 1895 un petit cafè, comprat pel mateix circ per donar feina a un acròbata ferit que ja no podia actuar més. Aquest acròbata va resultar ser un inútil en la gestió del local i al cap de poc temps li van donar a Josep Carabén, que fou qui va fer que el Café Español acabés sent el més famós del carrer.Aquest petit cafè de 1895 es va anar ampliant i ja en 1897 havien llogat un solar més al costat. Però l’ampliació més gran va ser el 1907 quan, després de l’incendi del Circo Modelo Español que va afectar també els locals del costat, aquest va acabar absorbint el decadent Teatre Olympia.
El Gran Café Español va passar a ser doncs un ampli cafè, amb quaranta billars en el soterrani i una tarima destinada a actuacions de músics experts. Aquest estava freqüentat per moltes penyes, de les quals Carabén n’era soci. Segons ell era una manera d’implicar-s’hi. I és que Carabén va ser una persona molt implicada en el seu local i en la satisfacció del seus clients, als qui fins i tot els permetia pagar més endavant si aquests passaven per un mal moment econòmic.
Va ser freqüentat per gent de tot tipus, que anaven a escoltar la bona música que en ell s’hi feia. L’única cosa que Carabén exigia era una mica de pulcritud i decència per entrar-hi, i els demanava que anessin relativament ben vestits.
La terrassa d’aquest café era espectacular. S’assegurava que era la més gran d’Espanya i fins hi tot d’Europa. Era sens dubte un dels centres de la vida lúdic cultural de la ciutat.
El 1922 va ser traspassat a la societat Cafès de Catalunya SA, que va continuar amb l’essència del local i la música en viu. Aquest va continuar fins al 1940, moment en què va desaparèixer juntament amb tots els edificis de l’illa de cases. Actualment tenim un Nou Café Español molt més reduït i que no conserva res de l’essència del seu antecessor.
