dimecres

L'emigració espanyola a les Amèriques

La principal causa de l’emigració espanyola a Amèrica va ser la penúria econòmica. La revolució industrial havia provocat la transformació del sistema social i laboral: molta població camperola del territori s’havia desplaçat cap a nuclis urbans per treballar a les fàbriques, cada cop més mecanitzades i, per tant, amb menys necessitat de mà d’obra. Era un moment en què la demografia creixent aguditzava la desocupació.

Cal tenir en compte, però, que en aquell moment Amèrica era un continent en plena articulació, amb algunes colònies centenàries però també amb joves repúbliques per industrialitzar. Paral·lelament, l’abolició de l’esclavatge va propiciar la necessitat de contractar mà d’obra a sou i, encara que es treballés sota condicions molt dures, aquesta oferta era un bon reclam que estimulà l’emigració de les classes socials més modestes.

Raons de caire social també feien decantar el pes cap a l’emigració. L’estructura familiar catalana n’era un exemple: el sistema de transmissió de propietat a l’hereu provocava l’empobriment de molts joves desheretats, molts dels quals, (segons el grau d’alfabetització que tenien), podien aspirar a trobar una bona oportunitat a Amèrica com a comerciants i arribar a esdevenir, fins i tot, empresaris.

Però hi havia una raó, potser la més poderosa i la més estimulant, que anava més enllà de simplement cobrir les necessitats vitals d’una persona: fer fortuna. “Fer les Amèriques” significava posar tota l’esperança en el somni de fer diners i de retornar tan ric que no s’hagués de treballar mai més. El mite d’Amèrica, protagonista sempre de llegendes de fortuna i prosperitat, s’havia encarnat per fi en un personatge real, el de l’indiano o americano, que constatava el somni fet realitat.

El valor d’aquesta figura venia donat, sobretot, pel fet que no es tractava de gent desconeguda, sinó de fills de vila que havien marxat sense res, i que a Amèrica havien fet riquesa. Tanta com per tornar amb el cap ben alt, ser respectat per tothom i superar, fins i tot, les famílies benestants de sempre.